Què mou el Món

IMG_6721

Ahir a Reus va tenir lloc la 4a edició del #TedxReus amb el tema #QuèMouElMón.

17 ponents i més de 450 assistents en un Teatre Bartrina entregat. Com va escriure el Xavi Plana: més que moure, va sacsejar consciències.

Tot un luxe escoltar la Mònica Terribas parlant sobre un món que dóna prioritat als impactes, als titulars i a la immediatesa i no dedica temps a analitzar les causes d’allò que està passant.

IMG_6713

La singularitat del discurs de l’Eugenio Moliní per al qual els qui fins ara han promogut canvis al món han fet mal a molta gent o a sí mateixos. El colpidor relat de la Mònica Bernabé sobre la religió i l’Afganistan, tristament actual arran dels atemptats de París, i la denúncia sobre els interessos exteriors que han organitzat la direcció política del país; l’afirmació que el món el mouen les armes que produim a Occident va deixar en silenci l’auditori.IMG_6693

Escoltar en directe la història d’esforç i superació de la Núria Picas: que els primers 70km els fan les cames, però tota la resta els fa el cap.IMG_6682

La xerrada vital del Joan Carreras sobre identitat i rastre digital i sobre com, malgrat tot, hem de conviure amb la transparència de manera compartida.IMG_6700

L’Eduard Vallory, sobre la bretxa entre el que volem per a l’educació i el que realment es duu a terme a les aules; la importànica d’educar en autonomia i en projectes propis generant competències.IMG_6705

El Manel Esteller, orgullós d’un petit país que competeix en recerca mèdica:

«els peus al Born i el cap al Món.».

Està clar que el món el mou gent amb motius, i amb ganes de compartir, inquiets intel·lectuals que provoquen la reflexió sobre el que tenim al davant. Com els organitzadors! Gràcies Ernest Benach, Xavier Menduiña, Xavier Fähndrich, Lluís Pallejà, Montse Torrents, Almudena Nula!

IMG_6717

 

Compartir el dia amb #noiestwitterTEDx com la Mar Camacho i la Meius Ferrés –d’alts poders persuasius–, emocionar-me de nou veient la projecció al Teatre del vídeo de la Marta Botet, Laura Borràs! Desvirtualitzar la Cristina Santa, la Núria i el Jordi Salvadó!

IMG_6711

Noves coneixences, noves inquietuds. Movem el món.

 

 

TEDxBarcelonaWomen

Les trobades TEDx, Technology Entertainment Design, tenen el seu origen a finals dels anys ‘80 als EUA. En formats com el TED Conference, que és un congrés anual, o les TED Talks i amb la intenció de promoure el debat i fer-ne difusió de temes d’actualitat i innovadors. En matèries diverses com les ciències, l’art, la potítica, l’educació, l’entreteniment o la cultura, en elles han participat personatges com Bill Clinton, Al Gore o Bill Gates.

Hi ha disponibles en línia per a la seva consulta i descàrrega gratuïta, més de 900 TED talks, directament en la web de TED, en Youtube o com app a iTunes

APP ITUNES

El passat dijous 5 de desembre va tenir lloc a Barcelona, a l’espai Francesca Bonnemaison, la trobada TEDxBarcelonaWomen.

ESPAI FRANCESCA BONNEMAISON

Amb el lema ‘Get men involved in gender equity!’ participants i ponents, homes i dones, van explicar-nos la seva experiència al voltant de l’equitat de gènere. Gent que treballa amb i per les dones, per l’educació i per les minories marginades, des de dins, des de la popularitat de la seva imatge o fent-ne difusió. Molt emotiu conèixer de primera mà els relats de cadascú.

De l’Araceli Segarra, alpinista, que ens explica que quan t’enfrontes a una muntanya aquesta es mostra igual per a tothom, en paraules seves ‘Climbing as a metaphor of life. Natures makes us equal.’

foto 2-1

a la força del discurs de Sofana R. Dahlan de l’Arabia Saudí, CEO d’un programa social sobre lideratge en el seu país i participant del programa executiu “Liderant pel futur: la regió àrab en un món canviant”, totes les ponències van ser engrescadores, emotives i inspiradores.

sofana1450835_176524312556254_1887352423_n

Als que tenim la sort de viure en un ‘primer món’ a on ens impacten els encara freqüents casos de violència domèstica o la recent llei aprovada a Espanya sobre l’avortament, restrictiva en quant a drets, recordem que hi ha dones al món que no tenen accés a l’ensenyament o a conduir un vehicle o a jugar a bàsquet, pel sol fet de ser dones.

És evident que l’herència d’una educació i cultura conservadores i masclistes marca l’actitud que hi ha encara vers nosaltres. Prejudicis al voltant de què pot o no fer una dona, de què pot o no estudiar determinen el futur de moltes de nosaltres.

Fins i tot en un nivell alt d’equitat, des de l’educació universitària, ens cal justificar, defensar i desmuntar tòpics contínuament. Com a exemple, aquesta xerrada de Crystal Dilworth al TEDxYouth@Caltech, sobre la bellesa i les dones de ciència The Myth of the Scientist. 

Per això són bàsics treballs com el d’Stefania Druga doctora en filosofia i màster en enginyeria de mitjans per a l’educació: ‘You have to dream big together with your children. (..) Don’t spend your money in stereotype games this Christmas’ o el de Joyce Ngumba membre d’una família kenyana de 9 germans: 5 homes i 4 dones, a on tots van rebre educació superior i que ara lluita en un programa d’innovació en lideratge i motivació, amb nenes adolescents africanes de famílies desfavorides amb alt potencial. Segons ella, ‘L’equitat de gènere la trobem a la igualtat d’oportunitats’

1426318_176525682556117_393837757_n

És l’educació qui promourà el canvi i serà la base per a l’equitat de gènere de les noves generacions. En paraules de Nelson Mandela:

“Education is the most powerful weapon you can use to change the world.”

A la xerrada TEDx vaig tenir la sort d’escoltar en directe en Miguel Lorente, metge forense i professor a la Universidad de Granada que ens explicava com s’ha hagut d’enfrontar als seus col·legues pel fet de defensar l’equitat de gènere i com la identitat masculina ho és i es conforma per contraposició a allò que no és, és a dir, ser dona. Un cop s’hi arriba a ser home (i per defecte home de bé) hi ha reconeixement públic i és un estadi lliure de sospita: els homes col·laboren en la construcció de la desigualtat.

Avui 21 de desembre publica aquest article que recomano llegiu ‘Las falacias y la nueva ley del aborto’ a on, brillant, ens explica com ‘26 siglos después (de Hipócrates) la desigualdad impregna los valores de una mentalidad conservadora que entiende que las mujeres están para cumplir con los designios de una cultura androcéntrica y con las funciones encomendadas, entre ellas la maternidad

Espanya avui retalla clarament els drets de le dones i les obliga sota un marc de delicte a córrer el risc de per vida d’un embaràs no desitjat o la xacra de l’atenció a la malformació d’un fill o l’assistència a una mort prematura del seu infant. Tot plegat, des de la disfressa del lloable dret a la vida, menysprea l’impacte psicològic que tenen sobre una persona tals esdeveniments.

 

Tanco l’apunt satisfeta i encantada d’haver seguit en directe l’esdeveniment TEDxBarcelonaWomen, i aplaudint les iniciatives que comparteixen coneixement i aboquen directament a la reflexió per promoure el canvi.

 

El proper esdeveniment serà TEDxBerkleeValencia, organitzat pel meu company de seient en aquest event, l’Émilien Moyon, ens hi veurem?

TedxValencia

.

 

 

 

D’aquell apunt aquest article

En aquest món 2.0 la primera premisa és la velocitat, de manera que ja puc afanyar-me.
Tinc mitja dotzena de textos a mig escriure, pendents de completar i donar el vist-i-plau abans de publicar. L’autoexigència dels novells en aquesta tasca d’escriure, suposo. I entremig resulta que el contingut del meu primer apunt ha sortit en premsa.

La Vicky Miró s’ha encarregat de fer-ne una fantàstica crònica de l’event. Gràcies.

“Què en farem dels llibres? Cinc dones influents conspiren sobre el futur del món editorial”

“Cinc dones conspiren”

Un grup de dones conspiradores i subversives.. caldrà anar treballant el meu costat fosc.

Sobre llibres en edificis i més

Aquesta setmana he participat d’una reunió improvisada. Tot i que pel nivell dels participants i el lloc podria haver estat alguna cosa ben formal.

A la seu de la ILC (@lletres) ens trobem la Carme Fenoll (@CarmeFenoll) cap de serveis de Biblioteques de la Generalitat, la Marisol López (@marisolbcn) directora de l’Àrea Digital de l’ICEC, l’Emma Llensa (@UbicuoStudio) d’Ubicuo Studio, empresa especialitzada en edició digital i creació d’app, la Victòria Miró (@vickymiro) periodista digital del 3/24, en Jordi Novell (@jordinovell) de la Junta de l’APPEC i la Laura Borràs (@LauraBorras) directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Muntada des de la xarxa, en concret des de twitter, la trobada prometia sang i fetge entre la tradició dels espais de ciment que atresoren llibres impresos, i l’empenta de materials digitals que a cop de colze i de comoditat es fan seu el temps d’ús dels, cada vegada més, lectors-consumidors de textos i materials.

I hem trobat més preguntes que conclusions, més exposició de temes que resolució de conflictes. I és que dóna per molt.

Les biblioteques expressades en m² tenen justificat el mateix espai físic en una societat cada vegada més digital? Cal reinventar-les per donar-ne uns altres usos? Són prou com a espai d’accés a la xarxa wifi i lloc de trobada per a la lectura conjunta o individual? Cal anar a demanar en prèstec un material que es pot descarregar? Certes idees han sortit, se n’ha parlat de propostes com la possibilitat de que l’usuari pugui comprar el llibre que prèviament ha fet servir en prèstec: fer-ne de distribuïdors.

I la conversa deriva cap a l’edició dels llibres, cap al procès, cap als costos, cap a les subvencions per a la producció -que haurien de servir per a la producció però amb l’objectiu darrer de difondre de la cultura catalana-, cap a l’edició digital i la complexitat d’editar-los enriquits, totes les possibilitats que tenen i el preu al qual s’haurien de vendre.

És literatura només el text o també són literàries les app més audiovisuals que textuals? Aquelles que impliquen més interacció del lector: tacte, vista i enginy per trobar-ne els continguts també les podem considerar literatura?

text_rain  blanco_paz

I la importància del COM. No són només els continguts sino com els presentes, com els fas arribar, com engresques l’audiència, els alumnes, l’auditori…  i hem d’aprofitar les noves tecnologies. El caramel que suposa integrar text, imatge, àudio i vídeo en un mateix document, dinàmic i variable en funció del lector no el podem desaprofitar en certs àmbits.

En el marc d’una societat digital i en el context de crisi que suposa un ajust de recursos a tots els nivells, cal plantejar-se noves propostes per al foment de la lectura, per a l’accés als continguts, per a la gestió dels materials, per la redefinició de conceptes com els drets d’autor. Canvi de paradigma.

No hi ha hagut ni sang, ni fetge. Han quedat pendents continguts per analitzar i per continuar fent brainstorming.  Tot un luxe de trobada per anar construint conceptes.

@b4lduf4

trobada_ILC


Per continuar llegint http://www.missnokia.com/salvem-la-llibreria-o-no/