Què mou el Món

IMG_6721

Ahir a Reus va tenir lloc la 4a edició del #TedxReus amb el tema #QuèMouElMón.

17 ponents i més de 450 assistents en un Teatre Bartrina entregat. Com va escriure el Xavi Plana: més que moure, va sacsejar consciències.

Tot un luxe escoltar la Mònica Terribas parlant sobre un món que dóna prioritat als impactes, als titulars i a la immediatesa i no dedica temps a analitzar les causes d’allò que està passant.

IMG_6713

La singularitat del discurs de l’Eugenio Moliní per al qual els qui fins ara han promogut canvis al món han fet mal a molta gent o a sí mateixos. El colpidor relat de la Mònica Bernabé sobre la religió i l’Afganistan, tristament actual arran dels atemptats de París, i la denúncia sobre els interessos exteriors que han organitzat la direcció política del país; l’afirmació que el món el mouen les armes que produim a Occident va deixar en silenci l’auditori.IMG_6693

Escoltar en directe la història d’esforç i superació de la Núria Picas: que els primers 70km els fan les cames, però tota la resta els fa el cap.IMG_6682

La xerrada vital del Joan Carreras sobre identitat i rastre digital i sobre com, malgrat tot, hem de conviure amb la transparència de manera compartida.IMG_6700

L’Eduard Vallory, sobre la bretxa entre el que volem per a l’educació i el que realment es duu a terme a les aules; la importànica d’educar en autonomia i en projectes propis generant competències.IMG_6705

El Manel Esteller, orgullós d’un petit país que competeix en recerca mèdica:

«els peus al Born i el cap al Món.».

Està clar que el món el mou gent amb motius, i amb ganes de compartir, inquiets intel·lectuals que provoquen la reflexió sobre el que tenim al davant. Com els organitzadors! Gràcies Ernest Benach, Xavier Menduiña, Xavier Fähndrich, Lluís Pallejà, Montse Torrents, Almudena Nula!

IMG_6717

 

Compartir el dia amb #noiestwitterTEDx com la Mar Camacho i la Meius Ferrés –d’alts poders persuasius–, emocionar-me de nou veient la projecció al Teatre del vídeo de la Marta Botet, Laura Borràs! Desvirtualitzar la Cristina Santa, la Núria i el Jordi Salvadó!

IMG_6711

Noves coneixences, noves inquietuds. Movem el món.

 

 

D’aquell apunt aquest article

En aquest món 2.0 la primera premisa és la velocitat, de manera que ja puc afanyar-me.
Tinc mitja dotzena de textos a mig escriure, pendents de completar i donar el vist-i-plau abans de publicar. L’autoexigència dels novells en aquesta tasca d’escriure, suposo. I entremig resulta que el contingut del meu primer apunt ha sortit en premsa.

La Vicky Miró s’ha encarregat de fer-ne una fantàstica crònica de l’event. Gràcies.

“Què en farem dels llibres? Cinc dones influents conspiren sobre el futur del món editorial”

“Cinc dones conspiren”

Un grup de dones conspiradores i subversives.. caldrà anar treballant el meu costat fosc.

Sobre llibres en edificis i més

Aquesta setmana he participat d’una reunió improvisada. Tot i que pel nivell dels participants i el lloc podria haver estat alguna cosa ben formal.

A la seu de la ILC (@lletres) ens trobem la Carme Fenoll (@CarmeFenoll) cap de serveis de Biblioteques de la Generalitat, la Marisol López (@marisolbcn) directora de l’Àrea Digital de l’ICEC, l’Emma Llensa (@UbicuoStudio) d’Ubicuo Studio, empresa especialitzada en edició digital i creació d’app, la Victòria Miró (@vickymiro) periodista digital del 3/24, en Jordi Novell (@jordinovell) de la Junta de l’APPEC i la Laura Borràs (@LauraBorras) directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Muntada des de la xarxa, en concret des de twitter, la trobada prometia sang i fetge entre la tradició dels espais de ciment que atresoren llibres impresos, i l’empenta de materials digitals que a cop de colze i de comoditat es fan seu el temps d’ús dels, cada vegada més, lectors-consumidors de textos i materials.

I hem trobat més preguntes que conclusions, més exposició de temes que resolució de conflictes. I és que dóna per molt.

Les biblioteques expressades en m² tenen justificat el mateix espai físic en una societat cada vegada més digital? Cal reinventar-les per donar-ne uns altres usos? Són prou com a espai d’accés a la xarxa wifi i lloc de trobada per a la lectura conjunta o individual? Cal anar a demanar en prèstec un material que es pot descarregar? Certes idees han sortit, se n’ha parlat de propostes com la possibilitat de que l’usuari pugui comprar el llibre que prèviament ha fet servir en prèstec: fer-ne de distribuïdors.

I la conversa deriva cap a l’edició dels llibres, cap al procès, cap als costos, cap a les subvencions per a la producció -que haurien de servir per a la producció però amb l’objectiu darrer de difondre de la cultura catalana-, cap a l’edició digital i la complexitat d’editar-los enriquits, totes les possibilitats que tenen i el preu al qual s’haurien de vendre.

És literatura només el text o també són literàries les app més audiovisuals que textuals? Aquelles que impliquen més interacció del lector: tacte, vista i enginy per trobar-ne els continguts també les podem considerar literatura?

text_rain  blanco_paz

I la importància del COM. No són només els continguts sino com els presentes, com els fas arribar, com engresques l’audiència, els alumnes, l’auditori…  i hem d’aprofitar les noves tecnologies. El caramel que suposa integrar text, imatge, àudio i vídeo en un mateix document, dinàmic i variable en funció del lector no el podem desaprofitar en certs àmbits.

En el marc d’una societat digital i en el context de crisi que suposa un ajust de recursos a tots els nivells, cal plantejar-se noves propostes per al foment de la lectura, per a l’accés als continguts, per a la gestió dels materials, per la redefinició de conceptes com els drets d’autor. Canvi de paradigma.

No hi ha hagut ni sang, ni fetge. Han quedat pendents continguts per analitzar i per continuar fent brainstorming.  Tot un luxe de trobada per anar construint conceptes.

@b4lduf4

trobada_ILC


Per continuar llegint http://www.missnokia.com/salvem-la-llibreria-o-no/