«El magnetisme de la gent que fa coses»

Aquest matí ha sonat el mòbil per despertar-me a les 6:10h, braç estirat cap a la tauleta de nit, l’agafo a les palpentes, el giro per veure la pantalla, intento enfocar amb un ull, apago alarma i obro twitter. La primera notícia és un obituari de l’Àlex Gutiérrez i cau com una llosa: ha mort el Carles Capdevila. El timeline no ha cesat de retornar-me el seu nom durant tot el dia.

Vaig saber del Carles farà uns tretze anys, feia una conferència a l’escola del meu fill gran, que aleshores anava a la guarderia, i el seu discurs sobre educació era diferent a tot el que havia sentit fins aleshores, era àgil, proper, simpàtic. Educació sense manual, de sentit comú. Quan anys després engegava el diari ARA, a casa vam subscriure’ns deseguida: l’aposta era forta, la redacció jove i diferent, la direcció molt potent i el repte majúscul.

Confesso que en tinc debilitat per ell, estava d’acord amb tot el que escrivia, i amb com ho escrivia, i amb com ho explicava. Exemple i mestratge.

I malgrat em resulta complicat fer-ne una tria de tot el contingut i reflexió que generava, en destaco aquests moments que recordo amb estima:

  • La xerrada sobre Emprenedors contra emprenyadors del 2012 al @TEDxManresa, «si t’envoltes de gent que fa coses, estàs perdut»
  • El seu discurs recollint el Premi Nacional de comunicació en categoria de premsa, de l’any 2016, apostant per les petites revolucions individuals de cada dia i criticant de manera oberta la manipulació dels mitjans de comunicació.
  • Sobre la bellesa, la vida i el somriure en la mirada en aquest article de novembre de 2016.

La darrera vegada que vaig coincidir amb ell va ser a l’auditori de l’Illa Diagonal, l’abril del 2016, moderava el debat Educar millor en un món connectat, amb el Jordi Jubany, la M. Jesús Comelles i el Jaume Cela. Un debat enriquidor, amb uns ponents de luxe i que retornava una visió sobre l’educació dels adolescents que va ser absolutament útil.

20160412_CHF_001 20160412_CHF_002

D’inici a fi el vaig sentir apostant fort per l’educació, ho apostava tot en ella. Hi confio també, plenament.

I l’humor. Somriures sempre, i complicitats.

Captura de pantalla 2017-06-02 a les 19.04.09 Captura de pantalla 2017-06-02 a les 19.02.18

Al març d’enguany tornava a escriure una columna al diari, vital i optimista com mai, però avui ens hem despertat sense ell, tenia 51 anys, i no només estic trista per la pèrdua, sinó per l’enyor de tot el que ja no ens podrà llegar. Tan lúcid i encertat sempre. Tan coherent i brillant. Seu era el magnetisme de la gent que fa coses. Avui ens sentim tots una mica més orfes.

Guardem a prop la seva veu, que ens farà falta.

«El màxim rendiment del temps té sempre a veure amb la qualitat de la gent amb qui l’invertim»

Què mou el Món

IMG_6721

Ahir a Reus va tenir lloc la 4a edició del #TedxReus amb el tema #QuèMouElMón.

17 ponents i més de 450 assistents en un Teatre Bartrina entregat. Com va escriure el Xavi Plana: més que moure, va sacsejar consciències.

Tot un luxe escoltar la Mònica Terribas parlant sobre un món que dóna prioritat als impactes, als titulars i a la immediatesa i no dedica temps a analitzar les causes d’allò que està passant.

IMG_6713

La singularitat del discurs de l’Eugenio Moliní per al qual els qui fins ara han promogut canvis al món han fet mal a molta gent o a sí mateixos. El colpidor relat de la Mònica Bernabé sobre la religió i l’Afganistan, tristament actual arran dels atemptats de París, i la denúncia sobre els interessos exteriors que han organitzat la direcció política del país; l’afirmació que el món el mouen les armes que produim a Occident va deixar en silenci l’auditori.IMG_6693

Escoltar en directe la història d’esforç i superació de la Núria Picas: que els primers 70km els fan les cames, però tota la resta els fa el cap.IMG_6682

La xerrada vital del Joan Carreras sobre identitat i rastre digital i sobre com, malgrat tot, hem de conviure amb la transparència de manera compartida.IMG_6700

L’Eduard Vallory, sobre la bretxa entre el que volem per a l’educació i el que realment es duu a terme a les aules; la importànica d’educar en autonomia i en projectes propis generant competències.IMG_6705

El Manel Esteller, orgullós d’un petit país que competeix en recerca mèdica:

«els peus al Born i el cap al Món.».

Està clar que el món el mou gent amb motius, i amb ganes de compartir, inquiets intel·lectuals que provoquen la reflexió sobre el que tenim al davant. Com els organitzadors! Gràcies Ernest Benach, Xavier Menduiña, Xavier Fähndrich, Lluís Pallejà, Montse Torrents, Almudena Nula!

IMG_6717

 

Compartir el dia amb #noiestwitterTEDx com la Mar Camacho i la Meius Ferrés –d’alts poders persuasius–, emocionar-me de nou veient la projecció al Teatre del vídeo de la Marta Botet, Laura Borràs! Desvirtualitzar la Cristina Santa, la Núria i el Jordi Salvadó!

IMG_6711

Noves coneixences, noves inquietuds. Movem el món.

 

 

#9N2014

10407896_944057208956812_2359081642341923483_n (disseny by Jordi Calvís)

Emmarco històricament el contingut del meu apunt: quan era petita, a casa es llegia l’ABC.

No em cal esperar avui a tenir resultats. De fet ‪#‎jahemvotatjahemguanyat‬. El poble català s’ha mobilitzat de nou per donar un exemple d’organització i de democràcia. Una revolució pacífica pel dret a decidir i contra els abusos. Malgrat tots els impediments del Gobierno perquè això no fos possible, avui els catalans hem votat, hem fet hores de cues per accedir a les urnes perquè el procés no ha pogut ser oficial i els centres a on exercir el nostre dret eren força menys. I ens ha estat igual esperar sota el fred i la pluja d’avui, de fet ens han relliscat bastant totes les impugnacions i prohibicions. Perquè estem convençuts que unes urnes no han de ser mai prohibides i que tenim la raó de la nostra part. Per votar SÍ o NO, per ser-hi avui decidint quin és el futur que volem per al nostre país. Il·lusionats, esperançats, participant d’un moviment social del qual ens sentim orgullosos, empenyent des de la ciutadania el Govern, perquè la politica és un servei públic i en democràcia és el poble qui exerceix la sobirania, i avui tenim un líder impecable al capdavant que és capaç de dir a tothom ‘el responsable sóc jo i el meu Govern d’obrir avui els centres de participació.’
Dubto que el moviment hagués estat igual d’efectiu sense les noves tecnologies: el disseny gràfic i les xarxes han facilitat el treball col·laboratiu. En paraules de la Laura Borràs ‘és a la xarxa i en xarxa que ens hem fet forts’. Estem escrivint la història i l’estem publicant al moment. Hem envaït la xarxa d’emocions, hem compartit fotos per whatsapp de germans i fills acabats d’aterrar per anar votar, hem vist gent gran i en cadires de rodes esperant el seu torn davant les urnes de cartró, hem penjat imatges de somriures en el moment de dipositar el sobre a l’urna. L’entusiasme és encomanadís.
Gairebé un miler de persones de premsa internacional acreditades per cobrir l’esdeveniment, 40 000 voluntaris, després de les primeres quatre hores d’obertura dels centres érem 1 142 910 persones que haviem votat. Uns números –de nou- de rècord, esperant encara que acabi la jornada. Civisme i qualitat democràtica. A Catalunya tot és possible però ja no tot està per fer.

‘Ens hem guanyat el dret a fer un referèndum definitiu.’ President Mas.
‪#‎9N2014‬

1932358_944057212290145_1192442359879378558_n

TEDxBarcelonaWomen

Les trobades TEDx, Technology Entertainment Design, tenen el seu origen a finals dels anys ‘80 als EUA. En formats com el TED Conference, que és un congrés anual, o les TED Talks i amb la intenció de promoure el debat i fer-ne difusió de temes d’actualitat i innovadors. En matèries diverses com les ciències, l’art, la potítica, l’educació, l’entreteniment o la cultura, en elles han participat personatges com Bill Clinton, Al Gore o Bill Gates.

Hi ha disponibles en línia per a la seva consulta i descàrrega gratuïta, més de 900 TED talks, directament en la web de TED, en Youtube o com app a iTunes

APP ITUNES

El passat dijous 5 de desembre va tenir lloc a Barcelona, a l’espai Francesca Bonnemaison, la trobada TEDxBarcelonaWomen.

ESPAI FRANCESCA BONNEMAISON

Amb el lema ‘Get men involved in gender equity!’ participants i ponents, homes i dones, van explicar-nos la seva experiència al voltant de l’equitat de gènere. Gent que treballa amb i per les dones, per l’educació i per les minories marginades, des de dins, des de la popularitat de la seva imatge o fent-ne difusió. Molt emotiu conèixer de primera mà els relats de cadascú.

De l’Araceli Segarra, alpinista, que ens explica que quan t’enfrontes a una muntanya aquesta es mostra igual per a tothom, en paraules seves ‘Climbing as a metaphor of life. Natures makes us equal.’

foto 2-1

a la força del discurs de Sofana R. Dahlan de l’Arabia Saudí, CEO d’un programa social sobre lideratge en el seu país i participant del programa executiu “Liderant pel futur: la regió àrab en un món canviant”, totes les ponències van ser engrescadores, emotives i inspiradores.

sofana1450835_176524312556254_1887352423_n

Als que tenim la sort de viure en un ‘primer món’ a on ens impacten els encara freqüents casos de violència domèstica o la recent llei aprovada a Espanya sobre l’avortament, restrictiva en quant a drets, recordem que hi ha dones al món que no tenen accés a l’ensenyament o a conduir un vehicle o a jugar a bàsquet, pel sol fet de ser dones.

És evident que l’herència d’una educació i cultura conservadores i masclistes marca l’actitud que hi ha encara vers nosaltres. Prejudicis al voltant de què pot o no fer una dona, de què pot o no estudiar determinen el futur de moltes de nosaltres.

Fins i tot en un nivell alt d’equitat, des de l’educació universitària, ens cal justificar, defensar i desmuntar tòpics contínuament. Com a exemple, aquesta xerrada de Crystal Dilworth al TEDxYouth@Caltech, sobre la bellesa i les dones de ciència The Myth of the Scientist. 

Per això són bàsics treballs com el d’Stefania Druga doctora en filosofia i màster en enginyeria de mitjans per a l’educació: ‘You have to dream big together with your children. (..) Don’t spend your money in stereotype games this Christmas’ o el de Joyce Ngumba membre d’una família kenyana de 9 germans: 5 homes i 4 dones, a on tots van rebre educació superior i que ara lluita en un programa d’innovació en lideratge i motivació, amb nenes adolescents africanes de famílies desfavorides amb alt potencial. Segons ella, ‘L’equitat de gènere la trobem a la igualtat d’oportunitats’

1426318_176525682556117_393837757_n

És l’educació qui promourà el canvi i serà la base per a l’equitat de gènere de les noves generacions. En paraules de Nelson Mandela:

“Education is the most powerful weapon you can use to change the world.”

A la xerrada TEDx vaig tenir la sort d’escoltar en directe en Miguel Lorente, metge forense i professor a la Universidad de Granada que ens explicava com s’ha hagut d’enfrontar als seus col·legues pel fet de defensar l’equitat de gènere i com la identitat masculina ho és i es conforma per contraposició a allò que no és, és a dir, ser dona. Un cop s’hi arriba a ser home (i per defecte home de bé) hi ha reconeixement públic i és un estadi lliure de sospita: els homes col·laboren en la construcció de la desigualtat.

Avui 21 de desembre publica aquest article que recomano llegiu ‘Las falacias y la nueva ley del aborto’ a on, brillant, ens explica com ‘26 siglos después (de Hipócrates) la desigualdad impregna los valores de una mentalidad conservadora que entiende que las mujeres están para cumplir con los designios de una cultura androcéntrica y con las funciones encomendadas, entre ellas la maternidad

Espanya avui retalla clarament els drets de le dones i les obliga sota un marc de delicte a córrer el risc de per vida d’un embaràs no desitjat o la xacra de l’atenció a la malformació d’un fill o l’assistència a una mort prematura del seu infant. Tot plegat, des de la disfressa del lloable dret a la vida, menysprea l’impacte psicològic que tenen sobre una persona tals esdeveniments.

 

Tanco l’apunt satisfeta i encantada d’haver seguit en directe l’esdeveniment TEDxBarcelonaWomen, i aplaudint les iniciatives que comparteixen coneixement i aboquen directament a la reflexió per promoure el canvi.

 

El proper esdeveniment serà TEDxBerkleeValencia, organitzat pel meu company de seient en aquest event, l’Émilien Moyon, ens hi veurem?

TedxValencia

.

 

 

 

Identidades, aprendizajes y relaciones personales

El pasado mes de septiembre me ofrecieron participar con un artículo en el próximo reto de El Bazar de los Locos (@bazalocos2). Esta fue mi propuesta.

Nuestra identidad, múltiple y cambiante, en las redes sociales adquiere una nueva extensión. Damos forma a una más de nuestras identificaciones: una identidad digital. Entramos en ellas con un nick, un alias, un concepto que nos identifica y que a veces es simplemente la prolongación de nuestra identidad personal usando nuestro nombre y apellido. Mi nick en twitter forma también parte de un concepto personal pero tiene un formato inspirado en los cambios de letras por números que utilizaban los primeros hackers informáticos: @b4lduf4

De manera muy improvisada, empecé conectada a twitter siguiendo a personas del ámbito educativo y de la edición, un mundo del que formo parte desde hace más de 20 años!. El término educación que me llevó a apuntarme a twitter era un concepto formal, de manual. Piaget, Kolhberg, constructivismo, escuela tradicional… y sin embargo, la educación que he encontrado y por la que continuo interesándome es de otro tipo, menos tangible, informal, poco evaluable con los métodos convencionales, pero altamente enriquecedora. No creo tampoco que se pueda etiquetar como “competencia básica”; en estos momentos las competencias y el emprendimiento están tan de moda que cualquier cosa que no los promueva debe ser descartado inmediatamente (ironía #modeON). Es una educación de conceptos compartidos, diversos, múltiples, muy formadora, que te permite seguir relacionándote y absorbiendo informaciones directamente del origen, o prácticamente. Una interacción constante, un feedback instructivo que te hace replantear los esquemas mentales de sistemas tradicionales sobre la adquisición de conocimientos.

C. Cobo y J.W.Moravec  en  Aprendizaje invisible. Hacia una nueva ecología de la educación (2011), plantean lo que ellos mismos llaman una metateoría o protoparadigma entendiendo que el aprendizaje invisible engloba:

 “Compartir experiencias y perspectivas innovadoras, orientadas a repensar estrategias para aprender y desaprender continuamente; promover el pensamiento crítico frente al papel de la educación formal, informal y no formal en todos los niveles educativos; y, finalmente, contribuir a la creación de un proceso de aprendizaje sostenible (y permanente), innovando y diseñando nuevas culturas para una sociedad global.”

Y es en este punto donde twitter nos agrupa, nos obliga a estar al día, a buscar información para compartir, a realizar ejercicios de síntesis para que nuestro mensaje despierte interés. Nos aparece como una potente herramienta profesional donde encontramos contenidos de calidad, actualidad, fuentes directas y nos permite entre otras cosas poder seguir de forma paralela diferentes eventos en tiempo real.

Por otro lado, aunque aparece como un ideal de red que facilita un diálogo colectivo, en ella conformamos un microcosmos de intereses comunes en el que nos parece que el mundo entero opina igual (peligro! …los seguimos justo por eso!). De manera que podemos entrar en un bucle de información sesgada, parcial, porque los referentes son los propios y más que asomarnos a una ventana de informaciones diversas, nos arriesgamos a estar solo reforzando nuestras ideas y nuestra comunidad.

Descartando para este artículo el análisis de sus beneficios y sus inconvenientes, es innegable que para los que colaboramos con nuestros textos en la edición de este libro, twitter suscita pasiones.

En palabras de Xavier Botet  (@xbotet) nuestra adicción a twitter viene de encontrar en él una mezcla de información, tertulia y pensamiento propio.

La inteligencia colectiva, o colaborativa en función del grado de implicación, que define George Pór (@technoshaman)[1] se hace evidente en cualquier concepto 2.0 (web, empresa, e-learning..) y twitter la potencia, trabajando en deslocalización, y combinando como ninguna otra herramienta la asincronía y la simultaneidad.

Pendientes de si todas estas interacciones darán lugar a nuevos cambios sociales, las relaciones personales también se han hecho extensas. De intercambios de tuits, a mensajes directos o correos electrónicos y grupos de whatsapp hay una delgada línea. Los 140 caracteres se quedan cortos para las relaciones personales. Si nuestro objetivo es estar al día, repasamos el Time Line, leemos en diagonal y marcamos FAV para lecturas con calma, pero encuentras en la red personas realmente afines con las que de otra manera probablemente no hubieras coincidido nunca. La experiencia se enriquece y completa con el contacto personal, con colaboraciones más allá de la virtualidad y con la posibilidad de generar nuevos proyectos. Los que estamos participando en este libro impreso sin ir más lejos. Recibes un correo electrónico con una propuesta: “¿Te interesaría participar con un artículo?”

La primera desvirtualización, que parece un término de física cuántica o de técnica culinaria, tuvo lugar hace más de un año. Los contenidos que me interesaban en la red iban a hacerse corpóreos y audibles. Nervios. Fue un éxito. Todos con la misma curiosidad y preguntas sobre nuestros inicios en la red, la forma en qué la usábamos y con qué finalidad. Enriquecedor.

A partir de aquí siguieron otras. En Formentera, #FORM12, la más arriesgada, me disponía a viajar en avión y a pasar un fin de semana con vete tú a saber quién. (En estos días de septiembre en los que se movilizan en las islas justamente por una educación de calidad, un recuerdo para todos los que de allí conozco @iferrer @eprats @aalzina @gemturfer y mi más sincero apoyo)

De los millones de docentes dispersos soy cada vez más consciente de que estoy en contacto con ese grupo de freakys, locos de las nuevas tecnologías, que creen en una educación mejor y que esta pasa además por la revisión y actualización de las metodologías y de las relaciones enseñanza-aprendizaje. Son impulsores de lo que proponen y se movilizan para llevarlo a cabo. Comparten experiencias, fuentes, aprendizajes, métodos y creen en la riqueza de una red de conocimientos sin direccionalidad establecida.

El pasado febrero tuve la ocasión de participar en el evento OPEN Meeting Valldigna Novadors 2013 #NovadorsOM13. Me sirvió para confirmarlo todo. Viajé con @coralregi y desvirtualicé un nuevo grupo de personas profesionales, creativas, (de)constructoras de conocimiento, que fomentan la autocrítica y aprenden de experiencias ajenas.

En el encuentro de Novadors compré dos libros (sí, libros! Impresos!), dedicados, eso sí: The Twitter Experience, la primera apuesta de El Bazar de los Locos y Postecnología de Francesc Llorens (@francescllorens).

Y es que de este mundo virtual en el que nos sumergimos necesitamos extraer pequeños tesoros y necesitamos también el contacto físico para completar nuestra experiencia, y esa sensación que tenemos en twitter de estar conectados.

 

 

 


[1] “la capacidad de las comunidades humanas de evolucionar hacia un orden de una complejidad y armonía mayor, tanto por medio de mecanismos de innovación, como de diferenciación e integración, competencia y colaboración.”

George Pór, Blog of Collective Intelligence