Venècia

Vaig organitzar un viatge a Venècia per a aquest setembre. Els bitllets. L’hotel. Rialto davant. Poc més.

Al mes d’agost, la casualitat em mostrava un tuit de l’estimat @xavierantich en el seu impagable fil #2019cadadiaunllibre:

«Brodsky és un poeta extraordinari. Va estimar Venècia amb bogeria. Durant disset anys hi va passar llargues temporades descobrint-ne els racons més amagats, més plens d’història. Aquest llibre bastit en cinquanta-una meditacions breus és una declaració d’amor. És prodigiós i enamora.»

I vaig anar-hi de cap. Evident.

«En aquella època, associàvem estil amb substància, bellesa amb intel·ligència. Al cap i a la fi érem uns lletraferits i, a certa edat, si creus en la literatura, penses que tothom comparteix o hauria de compartir les teves conviccions i els teus gustos.»IMG_5409

 

«Per això és la ciutat de l’ull, on els altres sentits interpreten un paper ben secundari. [...] la bellesa es troba on reposa l’ull. El sentit estètic és bessó del nostre instint de supervivència i s’hi pot confiar més que en l’ètica.»20190920_CHF_031

“D’altra banda, aquí potser hi ha un esnobisme pervers en aquest gust pel maó, pel seu vermell exuberant semblant a un muscle inflamat que l’estuc encrostonat posa al descobert.»20190920_CHF_043

«els nostres artefactes diuen més sobre nosaltres mateixos que les nostres confessions.»20190922_CHF_045-2

«la bellesa no pot ser un objectiu, [...] sempre és un subproducte d’altres ocupacions, sovint molt ordinàries.»20190922_CHF_009

«Potser l’art és senzillament una reacció de l’organisme davant de les seves limitacions de retentiva.»20190920_CHF_010

“[...] demostrar com ens hem convertit en una colla de gent vulgar, egoista, mesquina i unidimensional; inocular-nos humilitat: no hi ha cap altra sortida possible contra el rerefons d’aquesta ciutat Penèlope, que teixeix el seu tapís de dia i el desfà de nit, sense cap Ulisses a la vista. Només el mar.»20190920_CHF_080

«De fet, a banda de l’aterratge a la lluna, el segle actual faria de més bon recordar si mantingués aquest lloc intacte, només que el deixessin estar.»20190921_CHF_070

«[...] no compleix les condicions per ser un museo, atès que és en ella mateixa una obra d’art, la més gran obra mestra que la nostra espècie ha produït.» 20190921_CHF_075

« [...] la fidelitat només té valor mentre és instintiva i idiosincràtica, més que no pas racional. [...] L’amor és un sentiment desinteressat, un carrer d’un sol sentit [...] un assumpte entre un reflex i el seu objecte.»20190922_CHF_013

 

«Un paisatge ens pot emocionar, però una façana de Lombardo ens diu allò que som capaços de fer.»20190921_CHF_014

 

«Tot fregant l’aigua, aquesta ciutat millora la imatge del temps, fa més bell el futur.»20190920_CHF_063

 

«Perquè nosaltres ens adrecem al futur mentre que la bellesa és el present etern.»

Captivada per Brodsky i La marca de l’aigua de Venècia.

octubre, 2019

 

D’aquell apunt aquest article

En aquest món 2.0 la primera premisa és la velocitat, de manera que ja puc afanyar-me.
Tinc mitja dotzena de textos a mig escriure, pendents de completar i donar el vist-i-plau abans de publicar. L’autoexigència dels novells en aquesta tasca d’escriure, suposo. I entremig resulta que el contingut del meu primer apunt ha sortit en premsa.

La Vicky Miró s’ha encarregat de fer-ne una fantàstica crònica de l’event. Gràcies.

“Què en farem dels llibres? Cinc dones influents conspiren sobre el futur del món editorial”

“Cinc dones conspiren”

Un grup de dones conspiradores i subversives.. caldrà anar treballant el meu costat fosc.

Sobre llibres en edificis i més

Aquesta setmana he participat d’una reunió improvisada. Tot i que pel nivell dels participants i el lloc podria haver estat alguna cosa ben formal.

A la seu de la ILC (@lletres) ens trobem la Carme Fenoll (@CarmeFenoll) cap de serveis de Biblioteques de la Generalitat, la Marisol López (@marisolbcn) directora de l’Àrea Digital de l’ICEC, l’Emma Llensa (@UbicuoStudio) d’Ubicuo Studio, empresa especialitzada en edició digital i creació d’app, la Victòria Miró (@vickymiro) periodista digital del 3/24, en Jordi Novell (@jordinovell) de la Junta de l’APPEC i la Laura Borràs (@LauraBorras) directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Muntada des de la xarxa, en concret des de twitter, la trobada prometia sang i fetge entre la tradició dels espais de ciment que atresoren llibres impresos, i l’empenta de materials digitals que a cop de colze i de comoditat es fan seu el temps d’ús dels, cada vegada més, lectors-consumidors de textos i materials.

I hem trobat més preguntes que conclusions, més exposició de temes que resolució de conflictes. I és que dóna per molt.

Les biblioteques expressades en m² tenen justificat el mateix espai físic en una societat cada vegada més digital? Cal reinventar-les per donar-ne uns altres usos? Són prou com a espai d’accés a la xarxa wifi i lloc de trobada per a la lectura conjunta o individual? Cal anar a demanar en prèstec un material que es pot descarregar? Certes idees han sortit, se n’ha parlat de propostes com la possibilitat de que l’usuari pugui comprar el llibre que prèviament ha fet servir en prèstec: fer-ne de distribuïdors.

I la conversa deriva cap a l’edició dels llibres, cap al procès, cap als costos, cap a les subvencions per a la producció -que haurien de servir per a la producció però amb l’objectiu darrer de difondre de la cultura catalana-, cap a l’edició digital i la complexitat d’editar-los enriquits, totes les possibilitats que tenen i el preu al qual s’haurien de vendre.

És literatura només el text o també són literàries les app més audiovisuals que textuals? Aquelles que impliquen més interacció del lector: tacte, vista i enginy per trobar-ne els continguts també les podem considerar literatura?

text_rain  blanco_paz

I la importància del COM. No són només els continguts sino com els presentes, com els fas arribar, com engresques l’audiència, els alumnes, l’auditori…  i hem d’aprofitar les noves tecnologies. El caramel que suposa integrar text, imatge, àudio i vídeo en un mateix document, dinàmic i variable en funció del lector no el podem desaprofitar en certs àmbits.

En el marc d’una societat digital i en el context de crisi que suposa un ajust de recursos a tots els nivells, cal plantejar-se noves propostes per al foment de la lectura, per a l’accés als continguts, per a la gestió dels materials, per la redefinició de conceptes com els drets d’autor. Canvi de paradigma.

No hi ha hagut ni sang, ni fetge. Han quedat pendents continguts per analitzar i per continuar fent brainstorming.  Tot un luxe de trobada per anar construint conceptes.

@b4lduf4

trobada_ILC


Per continuar llegint http://www.missnokia.com/salvem-la-llibreria-o-no/