Sobre llibres en edificis i més

Aquesta setmana he participat d’una reunió improvisada. Tot i que pel nivell dels participants i el lloc podria haver estat alguna cosa ben formal.

A la seu de la ILC (@lletres) ens trobem la Carme Fenoll (@CarmeFenoll) cap de serveis de Biblioteques de la Generalitat, la Marisol López (@marisolbcn) directora de l’Àrea Digital de l’ICEC, l’Emma Llensa (@UbicuoStudio) d’Ubicuo Studio, empresa especialitzada en edició digital i creació d’app, la Victòria Miró (@vickymiro) periodista digital del 3/24, en Jordi Novell (@jordinovell) de la Junta de l’APPEC i la Laura Borràs (@LauraBorras) directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Muntada des de la xarxa, en concret des de twitter, la trobada prometia sang i fetge entre la tradició dels espais de ciment que atresoren llibres impresos, i l’empenta de materials digitals que a cop de colze i de comoditat es fan seu el temps d’ús dels, cada vegada més, lectors-consumidors de textos i materials.

I hem trobat més preguntes que conclusions, més exposició de temes que resolució de conflictes. I és que dóna per molt.

Les biblioteques expressades en m² tenen justificat el mateix espai físic en una societat cada vegada més digital? Cal reinventar-les per donar-ne uns altres usos? Són prou com a espai d’accés a la xarxa wifi i lloc de trobada per a la lectura conjunta o individual? Cal anar a demanar en prèstec un material que es pot descarregar? Certes idees han sortit, se n’ha parlat de propostes com la possibilitat de que l’usuari pugui comprar el llibre que prèviament ha fet servir en prèstec: fer-ne de distribuïdors.

I la conversa deriva cap a l’edició dels llibres, cap al procès, cap als costos, cap a les subvencions per a la producció -que haurien de servir per a la producció però amb l’objectiu darrer de difondre de la cultura catalana-, cap a l’edició digital i la complexitat d’editar-los enriquits, totes les possibilitats que tenen i el preu al qual s’haurien de vendre.

És literatura només el text o també són literàries les app més audiovisuals que textuals? Aquelles que impliquen més interacció del lector: tacte, vista i enginy per trobar-ne els continguts també les podem considerar literatura?

text_rain  blanco_paz

I la importància del COM. No són només els continguts sino com els presentes, com els fas arribar, com engresques l’audiència, els alumnes, l’auditori…  i hem d’aprofitar les noves tecnologies. El caramel que suposa integrar text, imatge, àudio i vídeo en un mateix document, dinàmic i variable en funció del lector no el podem desaprofitar en certs àmbits.

En el marc d’una societat digital i en el context de crisi que suposa un ajust de recursos a tots els nivells, cal plantejar-se noves propostes per al foment de la lectura, per a l’accés als continguts, per a la gestió dels materials, per la redefinició de conceptes com els drets d’autor. Canvi de paradigma.

No hi ha hagut ni sang, ni fetge. Han quedat pendents continguts per analitzar i per continuar fent brainstorming.  Tot un luxe de trobada per anar construint conceptes.

@b4lduf4

trobada_ILC


Per continuar llegint http://www.missnokia.com/salvem-la-llibreria-o-no/

Twitter0Facebook0LinkedIn0Google+0Email

2 comentaris a “Sobre llibres en edificis i més

  1. Aquesta devia ser una reunió interessantíssima! Personalment, trobo que, per exemple, les biblioteques de la Diputació de Barcelona estan treballant molt i molt bé per engrescar els lectors potencials cap al seu terreny. Ara bé, tenim tots plegats tanta càrrega analògica a l’esquena que l’aposta digital sembla anar, en general, tard i a destemps! Tanmateix, celebrem espais com aquest per promoure un debat crític! Enhorabona!

Deixa un comentari